Crítica: Days Go By de The Offspring

The Offspring is back madafacas. Fa una setmana la Rolling Stone americana va publicar a la seva web el nou àlbum complet, que surt oficialment avui. Durant aquests intensius dies d'estudi l'he anat escoltant de dalt a baix, pel que he pogut entrar en detalls, i sincerament, m'ha sorprès. Els dos singles que havien sortit a la llum els últims mesos donaven una idea molt equivocada del que és realment el seu nou treball. A part, gràcies al miracle de YouTube, ja estan totes les cançons penjades en un sol vídeo, així que podeu escoltar mentre llegiu aquestes línies.

'The Future Is Now' és l'opener més brutal que han fet des de 'Have You Ever'. És la cançó més potent de tot l'àlbum, amb un torrent de riffs de guitarra i una contundent bateria del recentment incorporat Pete Parada. La intro és absolutament genial, amb la senzilla melodia que queda penjada per a explotar ja amb tota l'energia que té la cançó. Igualment, l'aturada amb el piano aporta un contrast preciós a tota la canya anterior quan canta I disappear, I disappear.  Però el millor són les dobles veus, que formen una línia amb un equilibri melòdic/potent molt ben trobat.

El nostre cervell no ha descansat de l'impacte inicial, que ja tenim 'Secrets From The Underground', un concepte de cançó molt semblant al de 'The Future Is Now', però més aplicat a l'essència Offspring. Aquí no descarreguen les estrofes per a destacar la tornada, sinó que la canya és constant, creant una massa compacta.

Després d'un inici tan destroyer, toca una mica de calma amb 'Days Go By', el single oficial. És una bona cançó de rock convencional, amb una melodia de veu prou dolça que la fa apta per comercialitzar. La intro és molt bona i la tornada també és molt aferradissa, però no és la millor cançó de l'àlbum, ni crec que sigui representativa. No es pot dir el mateix de 'Turning Into You', que tot i ser una cançó de pas encaixa perfectament en el concepte global de l'àlbum a nivell musical, però també per la lletra.

Arribem a un dels punts culminants del CD. 'Hurting As One' és The Offspring en estat pur. Punk dels 90 amb la nitidesa del segle XXI. La segona part de l'estrofa, que fa de pont cap a la tornada em sembla genial pel contrast que fa amb el tutupá imperant a la cançó. Un ritme més marcat, que porta la cançó cap endavant per culminar amb una tornada boníssima, i repeteixo, genuïnament Offspring. De les millors de l'àlbum i del que ha fet últimament la banda californiana.

La meva religió no em permet comentar 'Crusing California (Bumpin' In My Trunk)', així que faré veure que no existeix.

'All I Have Left Is You' aporta el toc sensible. Hi ha qui va criticar The Offspring per fer 'Fix You', però jo personalment considero que poder fer una espècie de balada d'aquest estil demostra la maduresa d'un grup. Aquí opino el mateix, ja que aquesta cançó complementa l'àlbum amb una visió diferent. L'harmonia és preciosa, amb una tornada potent tot i ser una lenta, però sobretot destaco el final amb el joc guitarra/veus.

I ara ve lo bo. La meva cara de perplexitat va ser èpica quan vaig escoltar 'OC Guns' per primera vegada, però després d'haver-la paït, he de dir que és molt bona. Molt bona tenint en compte la intenció de The Offspring, que la fa servir com a cançó d'humor a l'estil 'Why Don't You Get A Job', però també com a cançó de reggae-ska amb una línia de baix demolidora. I atenció a la lletra: tikitikitiki waddup holmes, you hijo de puta, pendejo, cabrón. Poesia contemporània.

D'altra banda, regravar 'Dirty Magic' era una aposta arriscada perquè tots els puristes se't llencen a sobre. Que si la original té més ànima, que si el so era més característic, que si més senzilla era més bona... Estic d'acord, però la qüestió és que sona realment bé i tenien els seus motius per tornar a fer-la. Segons el mateix Dexter Holland, pensaven que era una molt bona cançó que la gent no sabia perquè havia quedat enterrada després de tant temps i coincidint amb el 20è aniversari de l'Ignition, varen voler fer-li un homenatge.

'I Wanna Secret Family (With You)' no té més que ser una cançó típicament d'estiu, amb aire a punk universitari. Passable, però té ganxo.

Acabar un CD en alt és una missió prou difícil, però aquí The Offspring la claven. Fan un díptic amb 'Dividing By Zero' i 'Slim Pickens Does The Right Thing And Rides The Bomb To Hell', que es complementen entre elles melòdicament i per tema. A la primera tenim un riff d'estrofa powerchord d'aquells que emocionen i el take me higher el trobo absolutament genial, juntament amb una tornada molt èpica. A la segona, la melodia que fa la veu combinada amb el riff de la guitarra és genial tan a l'estrofa com a la tornada. Per acabar, el DANCE FUCKER DANCE, LET THE MOTHERFUCKER BURN. Brutal.

Amb tot, li poso una pega important a aquest àlbum. Si poguéssim abstreure'ns i obligar tot el que hem escoltat abans, seria l'àlbum definitiu. Per desgràcia no ho podem fer i constantment m'assaltaven semblances amb quelcom que ja havia sentit. 'The Future Is Now' és bàsicament 'Savior' de Rise Against, com també són molt Rise Against 'Secrets From The Underground' o 'Turning Into You'. La carta de presentació, 'Days Go By', va aixecar polèmica perquè és un clon de 'Times Like These' de Foo Fighters, i ja saltava a la oïda (és un joc de paraules, sí) la primera vegada que la vaig escoltar. 'Crusing California (Bumpin' In My Trunk)' és Katy Perry i 'All I Have Left Is You' és U2 totalment al principi, mentre que l'harmonia del final és clavada a la del pont de 'Lay Your Hands On Me' de Bon Jovi abans de l'última tornada. Al mateix pla, 'I Wanna Secret Family (With You)' és Sum 41 a sac i 'Slim Pickens...' recorda molt a Bad Religion. 

A part, The Offspring es fa referències a sí mateix. 'All I Have Left Is You' no dista molt de 'Fix You', igual que la intro de 'Dividing By Zero' és molt semblant a la de 'Tehran'. Sincerament no és res nou, sense anar més lluny, la cadència final de la tornada de 'Dirty Magic' és la mateixa que la de 'Have You Ever' o també es pot dir que la base de 'Come Out And Play' i 'Pretty Fly (For A White Guy)' són la mateixa.

No ho critico com un aspecte negatiu, sinó com a una evidència que The Offspring fa més de dues dècades que estan en aquest món i en aquest nou àlbum he notat falta de idees. Han agafat conceptes i fórmules que ja estaven creats i els han aplicat. Millor això que no fer sempre el mateix, tot sigui dit. Amb tot, considero que han fet un gran CD i sobretot, s'han retrobat una mica amb l'essència que havien perdut al 'Rise And Fall, Rage And Grace' precedent.

PD: La portada és boníssima.

VALORACIÓ: 8'5