Tenia pensat un altre post per inaugurar el blog, però donades les circumstàncies em veig obligat a parlar d'una notícia trista: Jet ho deixen. O almenys anuncien una "discontinuation as a group". La banda que em va fer creure que es podia fer rock & roll al segle XXI amb aquell deliciós Get Born (2003) deixa de tocar. Alguns només els recordaran per l''Are You Gonna Be My Girl' que els va fer sonar a les ràdios d'arreu del món, però la grandesa d'aquests australians va molt més enllà d'una simple cançó.
El motiu és el més comú en una separació d'un grup de rock. En un comunicat al seu lloc web expressen que després de moltes gires i moltes cançons composades han pensat que és hora de deixar-ho estar. De fet, portaven bastant temps sense anar de gira ni treure res nou, però sempre penses que senzillament estan fent un break per tornar amb idees renovades.
És la fi a 11 anys de carrera i tres grandíssims CDs que tinc en un lloc privilegiat a la meva estanteria. Get Born és probablement un dels millor àlbums debut de la història. Una obra completa, compensada, amb energia i sobretot amb ànima. L'impacte va ser grandiós. Era com tornar a sentir algunes de les millors coses d'Oasis, AC/DC o The Beatles. Per desgràcia, aquesta ha estat la seva gran quimera. Com moltes altres grans bandes (Guns N' Roses amb el seu Appetite For Destruction), mai varen poder aconseguir el nivell de Get Born en els seus treballs posteriors i això és realment frustrant per a un músic.
Shine On (2006) va estar molt condicionat per la mort del pare del Nic i el Chris Cester, deixant un regust a obituari. Tot i això, hi ha cançons realment bones com 'Holiday', 'Put Your Money Where Your Mouth Is' o 'Rip It Up' que comercialment no varen tenir èxit. Amb tot, era d'esperar un segon àlbum inferior al primer, pel que l'esperança es dipositava en un tercer àlbum. Aquest va ser Shaka Rock (2009) en el que varen optar per experimentar. El so de les guitarres és diferent, el baix té més protagonisme, introdueixen nous elements de vegades difícilment identificables... però no era tan gran com el Get Born. I aquest ha estat l'últim que ens ha quedat d'ells. En qualsevol cas vull deixar clar que Shine On i Shaka Rock són dos CDs enormes, però la comparació amb el seu antecessor els ha fet semblar pitjors.
En fi, res dura per sempre i quan la font de la creativitat s'esgota poca cosa es pot fer. A part, no serien els primers que ho deixen i al cap d'anys tornen amb noves cançons brutals. Posem per exemple Bon Jovi, que el 1996 semblava haver acabat la seva vida musical amb These Days, però el 2000 va sacsejar el món amb el seu Crush. El temps ho dirà, però mentrestant el Nic Cester i el Mark Wilson tenen un nou projecte anomenat DamnDogs. Estarem atents.
Deixo algunes de les meves cançons preferides excloent 'Are You Gonna Be My Girl' (Too mainstreem).En altres paraules, penjo el millor del seu llegat musical:
Llàstima que comencis amb una entrada trista com aquesta. Tot i així, el blog té bona pinta :) et seguiréeee!
ResponElimina